N'estic ben farta de ser la "hermanita de los pobres", d'ajudar a tort i a dret, a tots aquells aturats que es senten indefensos davant la societat, davant el món sencer... tinc certa debilitat a acostar-me a gent que (crec) necessita ajuda... pq? que no en tinc prou amb mi mateixa???

Ajudo i per postres no hi ha cap mena de recompensa... les ajudes són frustrades en interrogants mai resolts... pq? tan costa dir el que et passa pel cap???

La vida ha de ser molt més fàcil, ens la compliquem nosaltres pq som idiotes! Amb lo senzill que seria seguir la norma de les tres C's (ostres.. ostres... quantes vegades me n'hauré d'enrecordar d'en GURB... un altre desgraciat que va deixar interrogant sense resoldre => la teva xocolata exquisida, encara et recorda de tan en tan... (ho veieu com som IDIOTES?!)). El que deia... les tres C's de l'amor: COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPECTE. La mateixa norma té trampa, això sí, totes tres paraules són la base per a una relació sana.

Mentre escric aquestes paraules penso que pot ser no sóc la més indicada per valorar què és i què no és una relació sana... és més, existeix alguna relació sana?

Tenim coses al cap del que hauria de ser tot plegat... com hauria de funcionar per ser feliços, però... jo tampoc ho he aconseguit... mai...

Us asseguro que avui NO és el meu millor dia, porto un retard de 8 dies d'espera d'una trucada, d'una puta trucada que li salvaria el puto cul! Millor ho deixo aquí, perquè crec que avui no és un gran dia per seguir escribint... espero demà estar millor i simplement NO ESPERAR MÉS aquesta trucada que MAI arribarà, ni cap altre que es faci esperar.