altre cop se'm fa tard... miro el rellotge i ja són les 23:38h... haurà passat ja el Nit Bus???
un noi és a la parada i em mira de reull, odio que em mirin de reull, i més per la nit... de vegades penso en quedar-me fixament mirant al personatge i un cop es giri dir: vols alguna cosa?
ahir no en tenia ganes, i em vaig acostar a la bora de l'acera per agafar el primer taxi que passés... si no arribava el Nit Bus primer, clar...
Taxi!!!!
Pujo i un noi molt maco... avui he tingut sort! :D (hi ha vegades que et trobes taxistes ben estranys, ell em va semblar ben maco) Li dic on vaig... on???? diu ell.
Inici d'una conversa amable, agradable, amb un punt d'històries reals de preocupació i... no sé...
Arribem sota de casa meva i em comenta que havia estat amb una noia que vivia en aquell bloc de pisos... les meves feromones s'activen, la meva ment actua ràpid... vols pujar? aparca aquí mateix i puja que veuràs casa meva i moltes altres coses que et vull mostrar....
La ment treballa ràpid però per sort (o no), la raó la frena... raó... ara no sé si em confonc d'element dins els que juguen en aquesta història: cor, feromones, raó, coco, necessitat, ganes, il·lusió, amor, enamoramenta tonta....
No ho vaig fer, tan sols vaig demanar el ticket, ni el nom...
Vaig pujar a casa vermella per dins, pensava en aquell noi que m'havia dut fins a casa, que em va explicar una història d'un "gitano" (ell el va anomanar així) que el va fer anar cap a Gavà i amb un ganivet enorme li va dir que si volia li podia fer mal... el taxista (m'agradaria posar-li un nom... no sé de quin nom tenia cara... albert... sí, albert el taxista), doncs l'albert mort de por per dins va fer com si res i va seguir xerrant amb el "gitano" dient que "hombre! pero esto a mi no me lo vas ha hacer...!" Em va explicar que van regatejar el preu del trajecte, i que en comptes de 31€ li va pagar 30€. No està mal!!!
Albert, me n'arrepenteixo de no haver-te preguntat el teu nom, d'haver deixat escapar l'oportunitat de saber qui ets... Aquesta nit me n'he anat a dormir pensant en tu.

I jo em pregunto: passaràs algun dia per sota de casa meva altre cop? voldrà el destí que ens tornem a veure? hauria jo de fer quelcom per trobar-te? faràs tu alguna cosa per saber de mi?

Preguntes de la vida que em fan remarcar de nou una frase que sempre hem de tenir present: ARREPENTEIX-TE DEL QUE HAS FET, MAI DEL QUE HAS DEIXAT DE FER.