Hi havia una vegada una nena que li agradava molt passejar pel camp i veure les floretes créixer... unes blanques, altres roges, grogues i violetes...

Un dia mirant per un penya-segat va descobrir una floreta blava que naixia un xic més avall d'allà on el seu braç arribava... era una flor preciosa, d'un blau claret, però amb ratlletes de blau més fort, uns estams ben plens de pol·len molt grocs que feien del blau més blau i del groc més groc... deu meu quina flor!

La nena va començar a fer visites diàries a la flor, la mirava, li parlava, li enviava petons i missatges d'amor... cap altre flor ja tenia cabuda dins els seus ulls... li va posar nom i tot, gabriela.

Cada dia dels dies de juny i juliol i possiblement d'agost, la nena visitava la flor, la regava i procurava que creixés forta i contenta. Feliç!
No sé quin és el final de la història... en poden ser dos...

1) la nena arriba i la flor ja no hi és... un cop de vent l'ha arrencada del seu espai vital i vent enllà l'ha arrossegada mar endins...

2) la nena arriba i la flor s'ha fet tan gran i és tan alta que per fi es poden besar...