Necessitem ser estimats.... aquesta és la frase que ahir em va dir algú i que encara em queda dins el cap...
Tenim certa necessitat a ser estimats que ens fa actuar de formes que mai ens haguéssim vist capaços, és com un egoisme que ens porta a no ser nosaltres mateixos o a ser-ho en el nostre més pur sentit egocèntric.
Passen coses vora meu, coses que de teoria són totalment innacceptables, però que al final... el nostre egoisme innat i la necessitat de la que parlava, fan de la teoria un simple paper mullat.
No entenc pq hauria d'intentar seguir aquesta teoria... no sé si aquesta mena de teoria ens pot servir a tots d'igual manera... de fet, pq existeix aquesta anomenada "teoria"?
Em fa mal pensar que sóc una més dins aquest joc brut de sentiments entrellaçats que mai queden clars... la meva teoria es basa en la comunicació, la confiança i el respecte... (ja veus, la persona amb qui varem muntar aquesta mena de teoria, va ser la primera en desfer-la...)
Cada cop em sento com més decepcionada de tot plegat, i al final, decepcionada de la decepció. Pot ser és molt millor seguir els trencalls d'aquesta mena d'accions sentimentals, que tot i sortir-se de qualsevol teoria, mantenen la meva, la teva, i la de tots, necessitat de ser estimats saciada... dubto trobar una estimació neta i clara que em satisfagui del tot... però "abans d'estar sola...." (em semblen unes paraules fatals, tot i que "visto lo visto", pot ser hauré de seguir sense tenir en compte teories de sentiments que al cap i a la fi, tan sols són entrebancs per a seguir sentint.