Més de mil paraules mudes...

Més de mil paraules mudes ensordeixen el meu cervell...miro per la finestra les llums veïnes...algú hi haurà amb les meves mateixes inquietuts?!?! Sola miro i remiro, busco algú que també miri, una mirada amiga... Vaig molt més enllà de la simple mirada, busco el desitg, la connexió i complicitat d'una abraçada, uns petons de passió, d'una bona penetració........ho deixarem amb la mirada... El silenci m'acompanya i penso en totes aquelles finestres que intueixen televisors engegats, caixes "tontes" que esborren aquesta meva soledat d'aquests veïns que miren, o no, aquesta tele tonta. M'agrada sentir el silenci i sentir-me dins ell, notar l'angoixa de la soledat, notar-me viva, amb inquietut i preguntes vers els veïns de mançana... Acarono el cap de la peque que jeu a la meva falda i segueixo mirant aquestes llums veïnes que em desperten paraules sordes i mudes al meu cap.