DEL 2007:

És el joc de l’amor. Maleït joc de l’amor que em fa jugar sense tenir unes normes establertes…: COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPECTE eren les nostres tres “Cs” a seguir… pot ser, qui sap?
Mil concells puc rebre de qui tinc proper, gent que m’estima molt i d’altres que no tant, però tots ells coincideixen amb paraules que tb jo mateixa he utilitzat per aconsellar a la resta dels éssers que juguen, com jo ara estic jugant, al maleït joc de l’amor.


Com de diferent és la visió de joc, quan un és dins el forat. Renyeu-me, renyeu-me ben fort, amb paraules consistents que em facin obrir els ulls… renyeu-me per actuar com jo mai hagues aconsellat d’actuar…

Me n’han dit moltes, moltes que quasi no puc ni reproduïr. L’última que ja ve repetida de fa temps, és que m’estàs prenent el pèl.

Jo no les vaig voler creure aquestes paraules fa temps, fara quasi ja mig any, i vaig voler seguir jugant… veia, i veig en tu, algú amb una llum especial, algú que m’inspira confiança, algú amb qui creure… ho diuen que l’home/dona és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra més d’una vegada? Doncs jo en seré una d’aquestes… i tu n’has estat la causa.

Cada vegada et veig més lluny, ara ja si, començo a creure les paraules d’aquests que m’aconsellen, i això em fa mal, creure que tot ha estat mentida, que porto mig any… tan se val, però si et vull dir que això fa molt mal.

Et reproduiré el teu sms del passat 16/07/05:
Hola no se pq pero em fa por parlar amb tu. No m’has donat cap motiu pero en aquest moment tan baix em costa molt agafar la teva ma.Nomes he tingut força per agafar la ma de la gent de casa.Tinc ganes de veure’t, pero tinc la sensacio d’haverte d’ensenyar tot el que hi ha dins meu de cop.Aixo m’engoixa.He vist com tenies moltes ganes de cuidar-me i no m’he deixat. Pot ser es tard per apropar-me pero vull saber si encara estas aquí.Marc.

Crec que sobren paraules per veure que SI m’has tingut, que SI vull estar al teu costat, que no et conec de res, però has tingut la puta sort d’enredar-me i de fer-me veure alguna cosa en tu que possiblement ni tu mateix coneguis. Tu ets qui ara em perd… 6 mesos és molt temps, i sé que sóc tonta i que amb tu ho he sigut molt, però despres de veure’ns l’última vegada, en la que jo ja començava a aixecar cap i a pensar que ja vindries quan estiguessis bé, me n’he adonat que em fas mal.

Altra cop desapareixes… dona’m qualsevol escusa Marc, no sé si me la creuré…

ja no…


Aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor, amor somrient i viu que surtia dels teus llavis, llavis humits que vaig besar amb els ulls clucs, ulls clucs mentre escoltava aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor.

Saps que a part de les paraules existeixen els fets?

______________________ 1 setembre 2005_________________
Avui ens hem trobat, per casualitat buscada, suposo. Ha sigut molt fred i distant, jo acabava d’acabar el llibre que he dut per llegir-me al bar on vam anar junts al costat d’una estufa de carrer. Has aparegut, m’ha agradat molt trobar-te, però la teva presència era freda, distant…
M’has dit que no senties res, que l’última nit t’havia deixat trist… de la ratlla en amunt són les paraules que just acabava d’escriure per tu abans de que arribessis a casa, just abans de la teva última trucada…

A mi també em va deixar trista aquesta última nit, però imagino que és per tot el que duia dins i encara no m’havies explicat… No crec que les coses s’acabin d’aquesta manera, però amb això, sempre hi ha dues parts, i malgrat aquestes dues parts mai hi han estat al complert, ara si que en manca una d’elles, la teva…

No guardo cap mena de rencor, el que he fet ho he fet perquè he volgut, perquè he cregut en tu, i tot i que encara hi crec, si que ja no penso jugar més sola… El joc s’ha acabat.

És dur pensar que tot s’ha acabat, però suposo que tb serà més dur per mi que per tu, l’implicació ho demostra…

No vull que siguin paraules de rencor, et recordo altre cop que el que he fet ho he fet pq he volgut i espero haver-te ajudat en aquests moments que tu has tingut baixos, com a mínim fen-te veure que hi havia algú a l’altra banda esperant que et recuperessis i amb els braços ben oberts per fer-te una forta abraçada… Sé que tenir algú que t’espera omple el pit d’esperança i anima per tirar endavant…
Vull que tiris endavant Marc, que aconsegueixis tot allò que et proposis i sobretot, que lluitis per allò que ambiciones… No tinguis por, la por és pels covards, i tu no ho has de ser.

Em vas dir que necessitaves ajuda… jo te la vaig oferir i donar mentre vaig poder… ara sóc jo qui necessita ajuda… ja la trobaré…

Sóc una tia collonuda (una xocolata exquisida), i no deixaré de ser-ho mai ;-)