...seguim pensant...

Ja hem passat la 15èna d'agost i jo segueixo fent més hores que un rellotge.

Em sento a gust perquè quan jugo ho jugo amb ganes, però hi ha moments en que la soletat em pot i s'esborren les ganes de jugar...

Avui ha tornat la Paula de vacances i em dóna força i il·lusió, però jo segueixo aquí fent més hores que un rellotge sense poder desenganxar el meu cul de ninOs perquè igualment si el desenganxo, seria per voltar amb la peque per Barcelona... sola.

Acabo de rellegir l'últim post, el de les llums veïnes, i penso que segur en algun d'aquests balcons hi ha una llum veïna que comparteix el meu sentiment...

No és difícil el que demano, una abraçada, una moxaina de gata, un petonet de bona nit i un de bon dia (aquests me'ls fa SEMPRE la Matilda i jo a ella, amb veu fluixeta ens diem "bona nit"...).

Crec que necessito respirar aire nou i poder sentir-me VIVA, com la meva EsCoLeTa que comença ara al SETEMBRE!!!! Si si siiiiiii!!! Tinc ganes de gent que arriba amb força i empenta de coses noves, d'energia i idees... Vull ser, i vull estar... AQUÍ i ARA!