A tu i molts altres IMBÈCILS com tu...

Et sobra la pasta per les orelles, deus portar un cash de 300€ al moneder, camines amb el cap alt i mirant per sota l'ombro, entenc que aixequis mirada, doncs l'alçada no va ser un dels teus premis en neixer... Deus tenir un cotxe ben gros, imagino que compensaràs altres mancances amb una conducció altiva per poder seguir mirant per sobre de l'ombro fins hi tot al volant...segur que la tens petita.

Porto unes hores pensant i de debó que se'm regira l'estómac quan em vens en record. Com pots viure tranquil???? Estic segura que "el teu món" gira així com gires tu, però de debó que et sento i visc amb una engoixa de neguit i de mirar qui me l'està fotent i de mentiders i mentides i de.... AIX!!! PROU!!!!

Em dius que ja has fet prou esforç en el tema i que no penses moure un dit mes... EN TA PUTA VIDA SABRÀS QUE VOL DIR ESFORÇAR-TE!!!!

Has viscut regalat i així seguiràs vivint, tens un imperi econòmic que et priva de certa realitat que dubto coneguis mai. De debó que em sento molt i molt lluny de tu i de tots els teus, i fastiguejada per no poder dir PROU, em mossego la llengua entre escrits públics al meu blog que tan de bo arribin lluny a qui han d'arribar. Tu ets insalvable (tot i que la vida m'ha mostrat que els impossibles no existeixen, crec que en aquest cas, ÉS IMPOSSIBLE VEURE'T COM A POSSIBLE).

Com diu mon pare: ves a que et moqui la iaia!

I. com et diria jo: tan de bo algun dia la vida et mostri el que has tingut a prop i has deixat escapar, per egoista, per roda que gira, per educació, per entorn, per ulleres de burro, per avarícia, per ABSURD QUE ETS.