Un mail m'ajuda a respirar...

Quina cosa tan estranya i poc controlable... I és que no ho vull controlar.
Un mail, una simple resposta de mail, on no es diu res de res, fa que una flameta que he tingut a gran marxa en el seu dia, torni a espurnejar. 

I aquestes espurnes em fan sentir diferent, com amb força, com amb il.lusió altre cop, amb ganes de posar-me els cascs per el trajecte en bus cap a ninOs i cantar allò que sona mentre escolto...

Quan penso en el meu cos i ànima, en com estic ara d'animada (tampoc tiro cohets, però realment estava feta una kakota), i intento entendre el perquè... No ho trobo gens racional.

Tan me fa, ara estic millor, oi? Doncs ho allargaré tan com pugui i seguiré allargant aquest somni que ben bé m'he muntat jo soleta al meu cap. Com m'ha comentat avui ma mare que en Punset diu: els records són part de realitat i molta part de cullita pròpia. 
- mare, això ja ho sabia!!! i és evident! ja veuràs, aplica't-ho a tu mateixa...

Doncs bé, tot el meu castell construït durant els meus 13, 14 i 15 anys, encara té flama dins el meu cos, cap i cor. Que DIVERTIT!!! :D

Quin 2007!!!!

He vist que havia publicat tot d'escrits que tenia "en borrador" i que no s'havia guardat la data... Jejejejejeje!!! Són escrits del 2006-2007, avui ho marco a l'inici de cada un d'ells...em fa una mica de rabieta no haver guardat la data exacte, però ara ja no la sé. Em quedo dins a qui van dirigides cada una d'aquestes paraules...

Quin cor, quin cap, quin cos... quin descontrol tan ben/mal portat... això sí, amb sentiment portat al màxim.

Aupa Nina!!! QUE VALS UN IMPERI :D

DEL 2007:

T'anyoro....

anyoro la teva mirada, el teu somriure, el teu moviment de cap, les teves entonacions de frase a mig acabar, les teves ungles mossegades...

sé que no et puc trucar... no ho he de fer, doncs crec que temps és el que tu m'has demanat...

m'agradaria dir-te una frase que vaig llegir fa poc: "olvida que te espero, pero no esperes que te olvide"

t'envio un petó, un d'aquells que duren fins les 4h :)

DEL 2007:

Para un guerrero de luz no existe un amor imposible.
No se deja intimidar por el silencio, por la indiferencia o por el rechazo.
Sabe que detrás de la máscara de hielo que las personas usan,
existe un corazón de fuego.
Por eso el guerrero arriesga más que los otros.
Un guerrero de la luz muchas veces se desanima.
Siente que nada consigue despertar la emoción que deseaba.
Muchas tardes y noches debe permanecer manteniendo una posición
conquistada sin que ningún acontecimiento nuevo le devuelva el
entusiasmo.
Pero es obstinado, y no abandona lo que había decidido hacer.
Y entonces, cuando menos lo espera, una nueva puerta se abre.

(Paulo Coelho)

BEBE - SIETE HORAS (PAFUERA TELARAñAS)

Oh, oh, oh, oh, oh, ah, oh , yeh

7 horas

7 horas

7 horas

7 horas

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver y

No sabes cuanto tiempo persigo este momento

Pensado suavemente en cada movimiento

Se mezcla la nostalgia con la sangre que baja y

Sube toda junta para inundar mi ganas.

No consigo actuar, me bloqueo al pensar

Nos nervios me aprisionan, ya no puedo más

Se acaba la reserva, me quedo sin paciencia

Cada minuto se hace un mundo y todavía quedan

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver y

Miro 15 veces el billete de autobús y

Me aseguro de que mis piernas tengan depilao de luz

Me levanto, me siento, me concentro, me disperso

Miro al reloj cada minuto, estoy atacá

Acho que hartita estoy de currrar

Como no me aprietes el tiempo no voy a llegar

Rebusco en la maleta braguitas y camiseta, coloretes y cacao y

En un ratito te estoy dando un bocao.

Ya verás.

7 horas ah, ah

7 horas ah, ah, ah

7 horas

7 horas

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas ya empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas ya empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas.

DEL 2007:

gent com tu són els que destrossen cors com el meu...
no has estat el primer, i malgrat ho desitjo... sé que no seràs l'últim.

em diuen que m'he de valorar i estimar... costa davant de gent que et fa sentir RES...

ho seguiré intentant pq aquí estic per seguir vivint, rient i sent feliç!!!
jo no tinc por a ser feliç!!!

DEL 2007:

Això és d'ahir:

Són moments gens fàcils els que t’empenyen a fer coses que després provoquen arrepentiment.

Aguanta sense fer res i només espera... aquests moments són plens d’energies estranyes (no m’atreveixo a dir negatives, tot i que de vegades ho crec molt), tot està molt núvol...

Fa mal temps i sembla com si el mal temps s’hagués apoderat del bon humor de qui ens envolta.... quan això entra a la feina... l’entorn de la feina es fa infernal...

Pensa pq ets aquí... pensa pq ets aquí asseguda ara en aquests moments amb un ordinador davant i escrivint tot allò que et passa pel cap.... pensa! PENSA!!!!

Sempre he tingut la sortida graciosa i la mirada correcte per treure ferro a l’assumpte... avui no sé pq, tb estic sensible... (no sé com dir-ho, m’ha sortit així)...

M’he conectat la música, sembla que no però distreu el coco.... acabo de rebre una trucada sense resposta d’un número privat... 5 seg. per sentir res, i la persona de l’altra banda del telf un, si si siii??? Per part meva. Seràs tu?

Ara sona una rosa és una rosa... uix... jejeje! Com canvien els temps!
______________________________________________________________

El dia ha canviat... plou moltíssim fora, però dins sembla que ja està calmat... sí que cal tenir paciència i no saltar en segons quins moments... i el somriure tonto i el comentari sense fons...

Ja marxo cap a casa... plou i em mullaré...

DEL 2007:

cuando brille el sol olvidate de mi...

que trist és veure que si que existeix aquesta mena d'"amor" que no és amor si no simple sexe de dos persones que segueixen al peu de la lletra la cançó de duncan dhu.

jo sí que vull robar un cor i deixar que me'l robin, si que vull una sèria relació, no vull deixar-me arrossegar i si vull despertar en nits que també es facin eternes, plenes de calor... vull seguir petjades que el vent no ha esborrat i vull que em segueixis recordant quan "brilli el sol".

tan sols una pregunta em queda per respondre: cal maquejar-te per un polvo (i dic només polvo) que ja tens assegurat?
DEL 

DEL 2007:

És el joc de l’amor. Maleït joc de l’amor que em fa jugar sense tenir unes normes establertes…: COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPECTE eren les nostres tres “Cs” a seguir… pot ser, qui sap?
Mil concells puc rebre de qui tinc proper, gent que m’estima molt i d’altres que no tant, però tots ells coincideixen amb paraules que tb jo mateixa he utilitzat per aconsellar a la resta dels éssers que juguen, com jo ara estic jugant, al maleït joc de l’amor.


Com de diferent és la visió de joc, quan un és dins el forat. Renyeu-me, renyeu-me ben fort, amb paraules consistents que em facin obrir els ulls… renyeu-me per actuar com jo mai hagues aconsellat d’actuar…

Me n’han dit moltes, moltes que quasi no puc ni reproduïr. L’última que ja ve repetida de fa temps, és que m’estàs prenent el pèl.

Jo no les vaig voler creure aquestes paraules fa temps, fara quasi ja mig any, i vaig voler seguir jugant… veia, i veig en tu, algú amb una llum especial, algú que m’inspira confiança, algú amb qui creure… ho diuen que l’home/dona és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra més d’una vegada? Doncs jo en seré una d’aquestes… i tu n’has estat la causa.

Cada vegada et veig més lluny, ara ja si, començo a creure les paraules d’aquests que m’aconsellen, i això em fa mal, creure que tot ha estat mentida, que porto mig any… tan se val, però si et vull dir que això fa molt mal.

Et reproduiré el teu sms del passat 16/07/05:
Hola no se pq pero em fa por parlar amb tu. No m’has donat cap motiu pero en aquest moment tan baix em costa molt agafar la teva ma.Nomes he tingut força per agafar la ma de la gent de casa.Tinc ganes de veure’t, pero tinc la sensacio d’haverte d’ensenyar tot el que hi ha dins meu de cop.Aixo m’engoixa.He vist com tenies moltes ganes de cuidar-me i no m’he deixat. Pot ser es tard per apropar-me pero vull saber si encara estas aquí.Marc.

Crec que sobren paraules per veure que SI m’has tingut, que SI vull estar al teu costat, que no et conec de res, però has tingut la puta sort d’enredar-me i de fer-me veure alguna cosa en tu que possiblement ni tu mateix coneguis. Tu ets qui ara em perd… 6 mesos és molt temps, i sé que sóc tonta i que amb tu ho he sigut molt, però despres de veure’ns l’última vegada, en la que jo ja començava a aixecar cap i a pensar que ja vindries quan estiguessis bé, me n’he adonat que em fas mal.

Altra cop desapareixes… dona’m qualsevol escusa Marc, no sé si me la creuré…

ja no…


Aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor, amor somrient i viu que surtia dels teus llavis, llavis humits que vaig besar amb els ulls clucs, ulls clucs mentre escoltava aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor.

Saps que a part de les paraules existeixen els fets?

______________________ 1 setembre 2005_________________
Avui ens hem trobat, per casualitat buscada, suposo. Ha sigut molt fred i distant, jo acabava d’acabar el llibre que he dut per llegir-me al bar on vam anar junts al costat d’una estufa de carrer. Has aparegut, m’ha agradat molt trobar-te, però la teva presència era freda, distant…
M’has dit que no senties res, que l’última nit t’havia deixat trist… de la ratlla en amunt són les paraules que just acabava d’escriure per tu abans de que arribessis a casa, just abans de la teva última trucada…

A mi també em va deixar trista aquesta última nit, però imagino que és per tot el que duia dins i encara no m’havies explicat… No crec que les coses s’acabin d’aquesta manera, però amb això, sempre hi ha dues parts, i malgrat aquestes dues parts mai hi han estat al complert, ara si que en manca una d’elles, la teva…

No guardo cap mena de rencor, el que he fet ho he fet perquè he volgut, perquè he cregut en tu, i tot i que encara hi crec, si que ja no penso jugar més sola… El joc s’ha acabat.

És dur pensar que tot s’ha acabat, però suposo que tb serà més dur per mi que per tu, l’implicació ho demostra…

No vull que siguin paraules de rencor, et recordo altre cop que el que he fet ho he fet pq he volgut i espero haver-te ajudat en aquests moments que tu has tingut baixos, com a mínim fen-te veure que hi havia algú a l’altra banda esperant que et recuperessis i amb els braços ben oberts per fer-te una forta abraçada… Sé que tenir algú que t’espera omple el pit d’esperança i anima per tirar endavant…
Vull que tiris endavant Marc, que aconsegueixis tot allò que et proposis i sobretot, que lluitis per allò que ambiciones… No tinguis por, la por és pels covards, i tu no ho has de ser.

Em vas dir que necessitaves ajuda… jo te la vaig oferir i donar mentre vaig poder… ara sóc jo qui necessita ajuda… ja la trobaré…

Sóc una tia collonuda (una xocolata exquisida), i no deixaré de ser-ho mai ;-)

Del 2007:
Sola i desconsolada vaig refugiar-me en uns llavis amics....














NOOOOO!!!!

Somni d'estiu 2006

______________________________________________________________4/10/2006____________________________
buenas kille!

imagino que tu desaparición tiene un claro significado al cual tendría que aferrarme y no esperar respuesta alguna por tu parte.
me ha sorprendido descubrir que te riges por las mismas normas que cualquier humano.

me hubiera gustado poder decirte todo lo que te escribiré en este mail cara a cara... aunque dudo poder tener la oportunidad de hacerlo, tal vez me demuestres una punta de diferencia con el resto y tengas agallas para enfrentarte a mi en un cafe, cena, o paseo por las rocas...

pablo, contigo pasé unas de mis mejores horas de la vida, la magia del pasado 2 de setiembre de 2006 me capturó por completo, al 100%. mirando calima y disfrutando su música te vi... me gustaste, me acerqué y quedé a tu lado sintiendo como tus ojos también me miraban de vez en cuando... noté la química a flor de piel... algo me atraía de ti, no sé bien el que... me importaba poco tu nombre... solo tenia ganas de abrazarte y besarte... no tengo ni idea de que pasó por tu cabeza en ese instante, pero cuando cruzamos nuestras miradas y te sonreí, me contestaste con una sonrisa... mágico, fantástico!!!

te fuiste nervioso porque alguien llamaba tu mobil, no quise que te fueras sin intentar rozar mi brazo con el tuyo... aunque solo sea un roce de brazo... me cautibaste pablo, y no se exactamente que pensaste tu de todo ello, imagino que tenias muchas más cosas en la cabeza que solo disfrutar del concierto como era mi caso...

me fui con el resto una vez terminada la actuación de calima... miraba a todas partes intentando encontrar a ese personaje que me hizo vibrar muy adentro y con quien sabia que nuestras miradas cruzadas nos volverían a juntar...

no me lo podía creer cuando te vi arriba en el escenario... eres tu! la magia seguia envenenando mi entorno... eres tu! disfruté viendote tocar, viendote bailar y disfrutar de la música que salia de tus dedos...

sabia que te tenia que conocer, estaba segura que tu también me estabas esperando...

desmontaban el escenario y tu estabas con dolo... hablando... se te veía preocupado, no sé, me dio la impresión que no te encontrabas bien, que alguna cosa te pasaba... yo seguia esperando...

vi que la cosa iba para largo y me decidí a dar una targeta a uno de los riba con una frase que casi te podía ayudar a descifrar quién era yo... sonrie aunque estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa... y mi teléfono... 6203773XX.

me fuí con mis amigas que ya estaban conociendo gente nueva en otra de las plazas de figueres, me compre una cerveza y... inquieta por saber si tu carita de niño guapo entendía que aquella tarjeta era mia, volví. una cosa como la que estaba pasando no podía morir con ese gran interrogante, tenia que conseguir hablar contigo.

volví al escenario y me quedé en un portal hablando con una de mis mejores amigas que no estaba en sus mejores momentos... te vi pasar, ya habias terminado tu charla... más de una hora hablando!!! levanté mi brazo y me viste, te acercaste y hablamos, en castellano... dolo te presentó como argentino y deduje que castellano era tu lengua... hablamos, poco, pero suficiente para decirnos quienes eramos y donde nos habiamos visto por primera vez... calima!

contenta de haber hablado contigo y confirmado que sabias que la tarjeta era mia, me fui hacia mis amigas, llamando, como no, a natalia para contarle lo sucedido... mi cuerpo empezaba a sentirse un poco "grupi", cosa que nunca me ha gustado... apareciste por detrás, i en catalán me preguntaste si aún estaba por allí...

vam caminar una estona junts en la que em vas dir que anaves a deixar les teves coses i que pot ser et sumaves més tard amb nosaltres... el somni ja era realitat i jo ja estava contenta i feliç! vam estar una mitja horeta a la plaça i tot i que els nois amb qui estavem van insistir en que ens quedéssim per anar a un bar davant de la presó, vam decidir marxar... ja era al cotxe quan em vas trucar... tot just estavem a la primera rotonda... la mariona em va comentar l'endemà que et va veure passar amb el teu cotxe... jo ni m'hi vaig fixar, i ella com a bona amiga no em va voler dir res per si no trucaves... estaves trucant... vaig tornar a la plaça per esperar-te... vas venir... em vaig sentir molt còmode des del primer moment en que vam estar junts, res de nervis, res de descontrol, com si et conegués de tota la vida... un tal ignasi ens va dur fins el bar on vam asseure junts i vam parlar de tot i de res... jo estava contenta i feliç, sense preguntes al meu cap i sense interrogants incòmodes que ens qüestionen el perquè de tot plegat... simplement estava allà!

ens fan fora del bar i... em comentes d'anar a una platja... una mica d'indecisió inicial i... cap problema!!! anem a la platja i on vulguis!!! avui hi ha tots els astres alineats i em deixo portar perquè estic bé, em sento lliure i perquè si, perquè en tinc ganes!

vam començar les presentacions dins el cotxe camí de cadaqués... just abans d'agafar les últimes corves que ens duen al poble t'atures... teniem pipi :) i em vas agafar per darrera per fer-me el nostre primer petó... una mica "torpe", però em va agradar... tu m'agradaves, la situació m'agradava, estava contenta i tenia... pipi!!!! jajaja! vam baixar cap al poble i vam parar a dos llocs estratègics on hi ha menta... m'anaves a fer un tè de menta al arribar a casa...

un gos borda, és molt gros!!!! està al jardí del pis de ta mare, desperta la noia que dorm dins... tu i jo ens quedem al balancí, i amb el té de menta que m'has fet, ens comencem a abraçar i fer petons, tot és còmode, senzill, fàcil, em sento molt a gust al teu costat i en cap moment tinc preguntes dins el cap, simplement em deixo anar... visc, ric i disfruto d'aquest moment! ets fàcil d'abraçar... em separes i mirant-me als ulls em dius: no si, vas a ser una tia maja y todo!

cap de creus ens espera i havent parat al forn on vaig comprar de tot, ens n'anem cap a les roques que ens duran al lloc més paradisíac al que mai he estat, per tot plegat, la companyia, l'hora, el lloc... dos toballoles i un edredon...

et despulles i et llences al mar... quin cos! quin somni fet realitat!!!! bé, em tocarà tb despullar-me a mi... ejem! segon moment de dubte però curt, molt curt, em va costar ben poc desfer-me de la roba que duia per llençar-me al teu costat dins el mar. els meus pits es posen durs... llargues posades en diu la natalia... i el teu membre també realciona... (escribint aquestes paraules m'acava de venir un calfred al cos que encara mai no havia viscut... el muscle de la part de l'esquena banda dreta es mou!!!... intento seguir) em faig la morta i em mous... tanco els ulls i disfruto del moviment... tot és disfrutar... noto com m'estires del peu... vinc per fer-t'ho jo a tu i no aixeques el cul de l'aigua mentre et poses en situació de "fer el mort", t'empitjo el cul cap amunt i... ups! periscopis actius, com tu dius ;) riem, ens abracem, ens fem petons, disfrutem, vivim...

ja fora de l'aigua a les toballoles, edredon per sobre i... activitat sexual, sexe oral per dos bandes, genial, no hi ha preguntes, només accions i vivències increibles... ens adormim... una rampa em desperta i et tapo amb la meva samarreta perque no et cremis l'esquena... vaig a mirar crancs, peixos i algues... et despertes...

anem al cotxe per pujar cap a cap de creus i estic feliç... em poso el nas i la noia del cotxe que ens creuem somriu... l'àlex navarro va dir que com a mínim teniem que fer somriure algú al dia ;) jo ja ho havia fet... arribem a cap de creus, el restaurant... la cambrera és molt maca i ens serveix tot el que li demanem... estic bé, estic còmode, estic segura i em sento lliure i feliç, visc!

truco la mariona i la núria que em comenten que són a llançà... dius que m'hi portes després... perfecte!

anem cap a cadaqués a dormir (teoricament) un perell d'horetes, ens trobem l'amiga de ta mare i la seva filla que marxen cap a la platja... ens estirem al llit... no dorms, no vols dormir, m'agafes i em beses per tot arreu, em deixo i disfruto fent el mateix amb tu, em penetres i em fas mal... però m'agrada... un mal que m'agrada i que mai he viscut com aquell dia... crido i mossego, mossego i crido!!! disfruto i visc... sobretot visc!

ens abracem després de pujar amunt... molt amunt... xerrem de coses més personals... tot com si ens coneixessim de tota la vida... estic còmode i a gust al teu costat, entre els teus braços, amb tu...

veiem que ja han tornat de la platja, ràpid ens vestim i sortim al jardí... et fas una dutxa ràpida mentre jo parlo de gats i cadaqués amb l'amiga de la teva mare i la seva filla... em sento com a casa, sense preguntes i amb molta tranquilitat, sóc feliç.

marxem cap a llançà i et pregunto pq no tens novia... m'expliques que fa un mes vas tallar amb la dolo... quan de temps duieu... no ho sé, però em comentes que talles pq la relació no evolucionava i tu ho volies fer evolucionar... m'expliques la teva vida laboral i les idees que tens per aquest any, aquell és el teu últim dia de vacances i em repeteixes més d'una vegada que és un final de vacances perfecte... per mi també!

ens despedim... dius que "ens truquem" marxo cap a la platja on són elles... la mariona i la núria....

fins aquí les meves primeres hores al teu costat... realment increibles i innoblidables!!! vaig riure, disfrutar, em vaig emocionar... vaig VIURE.

No en tinc ni idea que va passar pel teu cap en tots aquests moments, en tots aquests instants... pot ser és egoïsta per part meva, però tan sols em vaig preocupar de no preocupar-me de res! simplement de viure!!! i crec que per això tota aquesta explicació encara em fa moure la panxa per dins... cada cop que recordo la nostra primera creuada de mirades en la que et vaig somriure i em vas contestar rient tu també.

_______________________________________________________________5/10/2006_______________________________

el meu feeling ha estat confirmat... tornes a intentar-ho amb la dolo... no sé si dir-te felicitats... ahir nit ho vaig fer, no podia més i et vaig trucar, no m'esperava que em contestessis i ho vas fer... vam xerrar gairebé 15 min. la conversa va ser fluida i alegre... et vaig comentar les dues coses que tenia al pap: 1) ya te vale, psicólogo, de no ver la importancia de que te llegara la targeta en el concierto de plaza catalunya... que solo te fijaste en el mensaje que habia escrito en ella!!! i 2) osease que te follas a dolo por no perder el grupo??? joder! eso dice mucho a tu favor...

tb em va felicitar pel cumple que jo vaig contestar: a buenas horas, aunque mejor tarde que nunca...

la veritat és que no vaig deixar cap porta tancada, al contrari... i m'agradaria que ell tb ho veiés així, tan sols em queda una cosa pendent i és saber que collons va sentir ell la primera vegada que vam estar junts...

ja paro... ja no hi ha més preguntes...

aquí acaba aquest maravellós somni-guinda de l'estiu de 2006!!!!!

muuuuuuuuuuak!

...seguim pensant...

Ja hem passat la 15èna d'agost i jo segueixo fent més hores que un rellotge.

Em sento a gust perquè quan jugo ho jugo amb ganes, però hi ha moments en que la soletat em pot i s'esborren les ganes de jugar...

Avui ha tornat la Paula de vacances i em dóna força i il·lusió, però jo segueixo aquí fent més hores que un rellotge sense poder desenganxar el meu cul de ninOs perquè igualment si el desenganxo, seria per voltar amb la peque per Barcelona... sola.

Acabo de rellegir l'últim post, el de les llums veïnes, i penso que segur en algun d'aquests balcons hi ha una llum veïna que comparteix el meu sentiment...

No és difícil el que demano, una abraçada, una moxaina de gata, un petonet de bona nit i un de bon dia (aquests me'ls fa SEMPRE la Matilda i jo a ella, amb veu fluixeta ens diem "bona nit"...).

Crec que necessito respirar aire nou i poder sentir-me VIVA, com la meva EsCoLeTa que comença ara al SETEMBRE!!!! Si si siiiiiii!!! Tinc ganes de gent que arriba amb força i empenta de coses noves, d'energia i idees... Vull ser, i vull estar... AQUÍ i ARA!