crec que he d'estudiar ANTROPOLOGIA

Imagino que a ANTROPOLOGIA es deu donar resposta a l'activitat de segons quines persones que tenen com a objectiu posar "pals a les rodes" de tot aquell qui tenen davant... hi ha coses que NO ENTENC i que EM SUPEREN. 

Tinc contacte amb uns personatges (que espero treure'm de sobre ben aviat), que no em deixen respirar... Entenc que són gent que viuen en aquesta dinàmica continua, gent que es creu molt superior a tothom i gent que tenen com a objectiu fer brillar el seu melic cada cop més i més, PERÒ NOMÉS EL SEU!

Al gener farà un any, vaig cometre el GREU ERROR de signar un contracte de lloguer en un local molt ben situat (teoricament), i que demanava una petita reforma per oferir allò que jo tenia que oferir al public al que em dirigeixo. Després d'un any d'existència i de viure l'evolució, petita però positiva del projecte, decideixo canviar de local per buscar-ne un de millor. Aquest nou local, ha de tenir pati i no superar els 1.000€ de lloguer.

La propietat, en els seus inicis, no va cedir en mesos de carència un cop oberta la porta, essent el local situat en un carreró que dificilment es coneix... GREU ERROR per part meva el no haver presionat en aquesta clàusula de contracte, GREU ERROR, que va ser mitjanament subsanat durant els mesos d'agost i setembre, quan es concedí una condonació de lloguer per tal de compensar-ho.

Doncs bé, informo (amb 3 mesos d'anticipació com ho demana el contracte) de la voluntat de deixar el local, i de la necessitat de pagar els dos lloguers que queden a través dels 2 mesos de fiança i dels 4 mesos que tenen com aval en cash i...

...la seva resposta ha estat no voler-se cobrar els lloguers que queden amb fiança i aval sino tal qual ho portem fent fins ara, i per postre, cobrar-me els mesos condonats (d'agost i setembre).

VA EN SERIO?????? US HEU TORNAT BOJOS???? 

AH! NO!!! QUE SOU D'AQUESTA RAÇA QUE SE'N DIU "PALS A LA RODA"!!!! 

He de baixar el cap i acceptar????

Justament fa 4 dies quan em plantejava el canvi de local, tenia la possibilitat de liarla i buscar advocats i queixar-me i judicis i òsties per aquí i òsties per allà... i vaig decidir que no, que preferia simplement deixar el local sense fer soroll, recuperar allò que era meu i punto. Però veig que a aquesta mena de gent de RAÇA INDESCRIPTIBLE els hi agrada la marxa.... QUIN ROLLO!!!!!

Us asseguro que només tinc 2 canes al meu cap, i que coses com aquesta suposo que faran brotar tooootes les canes que ells tenen tapades amb tint.

QUIN ROLLO!!!!

Necessito un llamp que situi tot al seu lloc, un tro que ressoni després de tot resituat i arreli les cosetes que s'han modificat, i un sol que llueixi després de la tormenta per fer florir tot allò que hagi canviat.

BENVINGUDA TORMENTA!!!!

Repetint patrons...

Només et queda dir-me que sempre em puc treure la llicència de taxista i comprar-me un cotxe de segona ma i pintar-lo de groc i negre...

Collons pare!!!!! Això si que és un regal...

Se'm tanca l'estomac quan em trobo aquesta realitat al meu més proper entorn, la mare amb una nevera petita a casa, que la té desconectada en una de les immenses habitacions a esperes de llogar-la "algun dia" i jo que necessito una nevera al local... i ara tu, que sabent el que pateixo de local i els diners que tinc retinguts per el tema, amb una panda d'imbècils que en sa vida sabran que vol dir esforçar-se per absoutament res, i tu rellogues el local a "algú altre" que montarà una teteria.........

No tinc paraules, només em cauen llàgrimes.

A tu i molts altres IMBÈCILS com tu...

Et sobra la pasta per les orelles, deus portar un cash de 300€ al moneder, camines amb el cap alt i mirant per sota l'ombro, entenc que aixequis mirada, doncs l'alçada no va ser un dels teus premis en neixer... Deus tenir un cotxe ben gros, imagino que compensaràs altres mancances amb una conducció altiva per poder seguir mirant per sobre de l'ombro fins hi tot al volant...segur que la tens petita.

Porto unes hores pensant i de debó que se'm regira l'estómac quan em vens en record. Com pots viure tranquil???? Estic segura que "el teu món" gira així com gires tu, però de debó que et sento i visc amb una engoixa de neguit i de mirar qui me l'està fotent i de mentiders i mentides i de.... AIX!!! PROU!!!!

Em dius que ja has fet prou esforç en el tema i que no penses moure un dit mes... EN TA PUTA VIDA SABRÀS QUE VOL DIR ESFORÇAR-TE!!!!

Has viscut regalat i així seguiràs vivint, tens un imperi econòmic que et priva de certa realitat que dubto coneguis mai. De debó que em sento molt i molt lluny de tu i de tots els teus, i fastiguejada per no poder dir PROU, em mossego la llengua entre escrits públics al meu blog que tan de bo arribin lluny a qui han d'arribar. Tu ets insalvable (tot i que la vida m'ha mostrat que els impossibles no existeixen, crec que en aquest cas, ÉS IMPOSSIBLE VEURE'T COM A POSSIBLE).

Com diu mon pare: ves a que et moqui la iaia!

I. com et diria jo: tan de bo algun dia la vida et mostri el que has tingut a prop i has deixat escapar, per egoista, per roda que gira, per educació, per entorn, per ulleres de burro, per avarícia, per ABSURD QUE ETS.

Un mail m'ajuda a respirar...

Quina cosa tan estranya i poc controlable... I és que no ho vull controlar.
Un mail, una simple resposta de mail, on no es diu res de res, fa que una flameta que he tingut a gran marxa en el seu dia, torni a espurnejar. 

I aquestes espurnes em fan sentir diferent, com amb força, com amb il.lusió altre cop, amb ganes de posar-me els cascs per el trajecte en bus cap a ninOs i cantar allò que sona mentre escolto...

Quan penso en el meu cos i ànima, en com estic ara d'animada (tampoc tiro cohets, però realment estava feta una kakota), i intento entendre el perquè... No ho trobo gens racional.

Tan me fa, ara estic millor, oi? Doncs ho allargaré tan com pugui i seguiré allargant aquest somni que ben bé m'he muntat jo soleta al meu cap. Com m'ha comentat avui ma mare que en Punset diu: els records són part de realitat i molta part de cullita pròpia. 
- mare, això ja ho sabia!!! i és evident! ja veuràs, aplica't-ho a tu mateixa...

Doncs bé, tot el meu castell construït durant els meus 13, 14 i 15 anys, encara té flama dins el meu cos, cap i cor. Que DIVERTIT!!! :D

Quin 2007!!!!

He vist que havia publicat tot d'escrits que tenia "en borrador" i que no s'havia guardat la data... Jejejejejeje!!! Són escrits del 2006-2007, avui ho marco a l'inici de cada un d'ells...em fa una mica de rabieta no haver guardat la data exacte, però ara ja no la sé. Em quedo dins a qui van dirigides cada una d'aquestes paraules...

Quin cor, quin cap, quin cos... quin descontrol tan ben/mal portat... això sí, amb sentiment portat al màxim.

Aupa Nina!!! QUE VALS UN IMPERI :D

DEL 2007:

T'anyoro....

anyoro la teva mirada, el teu somriure, el teu moviment de cap, les teves entonacions de frase a mig acabar, les teves ungles mossegades...

sé que no et puc trucar... no ho he de fer, doncs crec que temps és el que tu m'has demanat...

m'agradaria dir-te una frase que vaig llegir fa poc: "olvida que te espero, pero no esperes que te olvide"

t'envio un petó, un d'aquells que duren fins les 4h :)

DEL 2007:

Para un guerrero de luz no existe un amor imposible.
No se deja intimidar por el silencio, por la indiferencia o por el rechazo.
Sabe que detrás de la máscara de hielo que las personas usan,
existe un corazón de fuego.
Por eso el guerrero arriesga más que los otros.
Un guerrero de la luz muchas veces se desanima.
Siente que nada consigue despertar la emoción que deseaba.
Muchas tardes y noches debe permanecer manteniendo una posición
conquistada sin que ningún acontecimiento nuevo le devuelva el
entusiasmo.
Pero es obstinado, y no abandona lo que había decidido hacer.
Y entonces, cuando menos lo espera, una nueva puerta se abre.

(Paulo Coelho)

BEBE - SIETE HORAS (PAFUERA TELARAñAS)

Oh, oh, oh, oh, oh, ah, oh , yeh

7 horas

7 horas

7 horas

7 horas

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver y

No sabes cuanto tiempo persigo este momento

Pensado suavemente en cada movimiento

Se mezcla la nostalgia con la sangre que baja y

Sube toda junta para inundar mi ganas.

No consigo actuar, me bloqueo al pensar

Nos nervios me aprisionan, ya no puedo más

Se acaba la reserva, me quedo sin paciencia

Cada minuto se hace un mundo y todavía quedan

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver y

Miro 15 veces el billete de autobús y

Me aseguro de que mis piernas tengan depilao de luz

Me levanto, me siento, me concentro, me disperso

Miro al reloj cada minuto, estoy atacá

Acho que hartita estoy de currrar

Como no me aprietes el tiempo no voy a llegar

Rebusco en la maleta braguitas y camiseta, coloretes y cacao y

En un ratito te estoy dando un bocao.

Ya verás.

7 horas ah, ah

7 horas ah, ah, ah

7 horas

7 horas

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas ya empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver

7 horas corriendo por la ciudad

7 horas mis piernas no dan a más

7 horas ya empiezo a estar del revés

7 horas te voy a volver a ver

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas sólo me faltan pa cogerte

7 horas, 7 horas, sólo me faltan pa verte

7 horas, 7 horas.

DEL 2007:

gent com tu són els que destrossen cors com el meu...
no has estat el primer, i malgrat ho desitjo... sé que no seràs l'últim.

em diuen que m'he de valorar i estimar... costa davant de gent que et fa sentir RES...

ho seguiré intentant pq aquí estic per seguir vivint, rient i sent feliç!!!
jo no tinc por a ser feliç!!!

DEL 2007:

Això és d'ahir:

Són moments gens fàcils els que t’empenyen a fer coses que després provoquen arrepentiment.

Aguanta sense fer res i només espera... aquests moments són plens d’energies estranyes (no m’atreveixo a dir negatives, tot i que de vegades ho crec molt), tot està molt núvol...

Fa mal temps i sembla com si el mal temps s’hagués apoderat del bon humor de qui ens envolta.... quan això entra a la feina... l’entorn de la feina es fa infernal...

Pensa pq ets aquí... pensa pq ets aquí asseguda ara en aquests moments amb un ordinador davant i escrivint tot allò que et passa pel cap.... pensa! PENSA!!!!

Sempre he tingut la sortida graciosa i la mirada correcte per treure ferro a l’assumpte... avui no sé pq, tb estic sensible... (no sé com dir-ho, m’ha sortit així)...

M’he conectat la música, sembla que no però distreu el coco.... acabo de rebre una trucada sense resposta d’un número privat... 5 seg. per sentir res, i la persona de l’altra banda del telf un, si si siii??? Per part meva. Seràs tu?

Ara sona una rosa és una rosa... uix... jejeje! Com canvien els temps!
______________________________________________________________

El dia ha canviat... plou moltíssim fora, però dins sembla que ja està calmat... sí que cal tenir paciència i no saltar en segons quins moments... i el somriure tonto i el comentari sense fons...

Ja marxo cap a casa... plou i em mullaré...

DEL 2007:

cuando brille el sol olvidate de mi...

que trist és veure que si que existeix aquesta mena d'"amor" que no és amor si no simple sexe de dos persones que segueixen al peu de la lletra la cançó de duncan dhu.

jo sí que vull robar un cor i deixar que me'l robin, si que vull una sèria relació, no vull deixar-me arrossegar i si vull despertar en nits que també es facin eternes, plenes de calor... vull seguir petjades que el vent no ha esborrat i vull que em segueixis recordant quan "brilli el sol".

tan sols una pregunta em queda per respondre: cal maquejar-te per un polvo (i dic només polvo) que ja tens assegurat?
DEL 

DEL 2007:

És el joc de l’amor. Maleït joc de l’amor que em fa jugar sense tenir unes normes establertes…: COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPECTE eren les nostres tres “Cs” a seguir… pot ser, qui sap?
Mil concells puc rebre de qui tinc proper, gent que m’estima molt i d’altres que no tant, però tots ells coincideixen amb paraules que tb jo mateixa he utilitzat per aconsellar a la resta dels éssers que juguen, com jo ara estic jugant, al maleït joc de l’amor.


Com de diferent és la visió de joc, quan un és dins el forat. Renyeu-me, renyeu-me ben fort, amb paraules consistents que em facin obrir els ulls… renyeu-me per actuar com jo mai hagues aconsellat d’actuar…

Me n’han dit moltes, moltes que quasi no puc ni reproduïr. L’última que ja ve repetida de fa temps, és que m’estàs prenent el pèl.

Jo no les vaig voler creure aquestes paraules fa temps, fara quasi ja mig any, i vaig voler seguir jugant… veia, i veig en tu, algú amb una llum especial, algú que m’inspira confiança, algú amb qui creure… ho diuen que l’home/dona és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra més d’una vegada? Doncs jo en seré una d’aquestes… i tu n’has estat la causa.

Cada vegada et veig més lluny, ara ja si, començo a creure les paraules d’aquests que m’aconsellen, i això em fa mal, creure que tot ha estat mentida, que porto mig any… tan se val, però si et vull dir que això fa molt mal.

Et reproduiré el teu sms del passat 16/07/05:
Hola no se pq pero em fa por parlar amb tu. No m’has donat cap motiu pero en aquest moment tan baix em costa molt agafar la teva ma.Nomes he tingut força per agafar la ma de la gent de casa.Tinc ganes de veure’t, pero tinc la sensacio d’haverte d’ensenyar tot el que hi ha dins meu de cop.Aixo m’engoixa.He vist com tenies moltes ganes de cuidar-me i no m’he deixat. Pot ser es tard per apropar-me pero vull saber si encara estas aquí.Marc.

Crec que sobren paraules per veure que SI m’has tingut, que SI vull estar al teu costat, que no et conec de res, però has tingut la puta sort d’enredar-me i de fer-me veure alguna cosa en tu que possiblement ni tu mateix coneguis. Tu ets qui ara em perd… 6 mesos és molt temps, i sé que sóc tonta i que amb tu ho he sigut molt, però despres de veure’ns l’última vegada, en la que jo ja començava a aixecar cap i a pensar que ja vindries quan estiguessis bé, me n’he adonat que em fas mal.

Altra cop desapareixes… dona’m qualsevol escusa Marc, no sé si me la creuré…

ja no…


Aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor, amor somrient i viu que surtia dels teus llavis, llavis humits que vaig besar amb els ulls clucs, ulls clucs mentre escoltava aquelles dolces paraules, dolces paraules d’amor.

Saps que a part de les paraules existeixen els fets?

______________________ 1 setembre 2005_________________
Avui ens hem trobat, per casualitat buscada, suposo. Ha sigut molt fred i distant, jo acabava d’acabar el llibre que he dut per llegir-me al bar on vam anar junts al costat d’una estufa de carrer. Has aparegut, m’ha agradat molt trobar-te, però la teva presència era freda, distant…
M’has dit que no senties res, que l’última nit t’havia deixat trist… de la ratlla en amunt són les paraules que just acabava d’escriure per tu abans de que arribessis a casa, just abans de la teva última trucada…

A mi també em va deixar trista aquesta última nit, però imagino que és per tot el que duia dins i encara no m’havies explicat… No crec que les coses s’acabin d’aquesta manera, però amb això, sempre hi ha dues parts, i malgrat aquestes dues parts mai hi han estat al complert, ara si que en manca una d’elles, la teva…

No guardo cap mena de rencor, el que he fet ho he fet perquè he volgut, perquè he cregut en tu, i tot i que encara hi crec, si que ja no penso jugar més sola… El joc s’ha acabat.

És dur pensar que tot s’ha acabat, però suposo que tb serà més dur per mi que per tu, l’implicació ho demostra…

No vull que siguin paraules de rencor, et recordo altre cop que el que he fet ho he fet pq he volgut i espero haver-te ajudat en aquests moments que tu has tingut baixos, com a mínim fen-te veure que hi havia algú a l’altra banda esperant que et recuperessis i amb els braços ben oberts per fer-te una forta abraçada… Sé que tenir algú que t’espera omple el pit d’esperança i anima per tirar endavant…
Vull que tiris endavant Marc, que aconsegueixis tot allò que et proposis i sobretot, que lluitis per allò que ambiciones… No tinguis por, la por és pels covards, i tu no ho has de ser.

Em vas dir que necessitaves ajuda… jo te la vaig oferir i donar mentre vaig poder… ara sóc jo qui necessita ajuda… ja la trobaré…

Sóc una tia collonuda (una xocolata exquisida), i no deixaré de ser-ho mai ;-)

Del 2007:
Sola i desconsolada vaig refugiar-me en uns llavis amics....














NOOOOO!!!!

Somni d'estiu 2006

______________________________________________________________4/10/2006____________________________
buenas kille!

imagino que tu desaparición tiene un claro significado al cual tendría que aferrarme y no esperar respuesta alguna por tu parte.
me ha sorprendido descubrir que te riges por las mismas normas que cualquier humano.

me hubiera gustado poder decirte todo lo que te escribiré en este mail cara a cara... aunque dudo poder tener la oportunidad de hacerlo, tal vez me demuestres una punta de diferencia con el resto y tengas agallas para enfrentarte a mi en un cafe, cena, o paseo por las rocas...

pablo, contigo pasé unas de mis mejores horas de la vida, la magia del pasado 2 de setiembre de 2006 me capturó por completo, al 100%. mirando calima y disfrutando su música te vi... me gustaste, me acerqué y quedé a tu lado sintiendo como tus ojos también me miraban de vez en cuando... noté la química a flor de piel... algo me atraía de ti, no sé bien el que... me importaba poco tu nombre... solo tenia ganas de abrazarte y besarte... no tengo ni idea de que pasó por tu cabeza en ese instante, pero cuando cruzamos nuestras miradas y te sonreí, me contestaste con una sonrisa... mágico, fantástico!!!

te fuiste nervioso porque alguien llamaba tu mobil, no quise que te fueras sin intentar rozar mi brazo con el tuyo... aunque solo sea un roce de brazo... me cautibaste pablo, y no se exactamente que pensaste tu de todo ello, imagino que tenias muchas más cosas en la cabeza que solo disfrutar del concierto como era mi caso...

me fui con el resto una vez terminada la actuación de calima... miraba a todas partes intentando encontrar a ese personaje que me hizo vibrar muy adentro y con quien sabia que nuestras miradas cruzadas nos volverían a juntar...

no me lo podía creer cuando te vi arriba en el escenario... eres tu! la magia seguia envenenando mi entorno... eres tu! disfruté viendote tocar, viendote bailar y disfrutar de la música que salia de tus dedos...

sabia que te tenia que conocer, estaba segura que tu también me estabas esperando...

desmontaban el escenario y tu estabas con dolo... hablando... se te veía preocupado, no sé, me dio la impresión que no te encontrabas bien, que alguna cosa te pasaba... yo seguia esperando...

vi que la cosa iba para largo y me decidí a dar una targeta a uno de los riba con una frase que casi te podía ayudar a descifrar quién era yo... sonrie aunque estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa... y mi teléfono... 6203773XX.

me fuí con mis amigas que ya estaban conociendo gente nueva en otra de las plazas de figueres, me compre una cerveza y... inquieta por saber si tu carita de niño guapo entendía que aquella tarjeta era mia, volví. una cosa como la que estaba pasando no podía morir con ese gran interrogante, tenia que conseguir hablar contigo.

volví al escenario y me quedé en un portal hablando con una de mis mejores amigas que no estaba en sus mejores momentos... te vi pasar, ya habias terminado tu charla... más de una hora hablando!!! levanté mi brazo y me viste, te acercaste y hablamos, en castellano... dolo te presentó como argentino y deduje que castellano era tu lengua... hablamos, poco, pero suficiente para decirnos quienes eramos y donde nos habiamos visto por primera vez... calima!

contenta de haber hablado contigo y confirmado que sabias que la tarjeta era mia, me fui hacia mis amigas, llamando, como no, a natalia para contarle lo sucedido... mi cuerpo empezaba a sentirse un poco "grupi", cosa que nunca me ha gustado... apareciste por detrás, i en catalán me preguntaste si aún estaba por allí...

vam caminar una estona junts en la que em vas dir que anaves a deixar les teves coses i que pot ser et sumaves més tard amb nosaltres... el somni ja era realitat i jo ja estava contenta i feliç! vam estar una mitja horeta a la plaça i tot i que els nois amb qui estavem van insistir en que ens quedéssim per anar a un bar davant de la presó, vam decidir marxar... ja era al cotxe quan em vas trucar... tot just estavem a la primera rotonda... la mariona em va comentar l'endemà que et va veure passar amb el teu cotxe... jo ni m'hi vaig fixar, i ella com a bona amiga no em va voler dir res per si no trucaves... estaves trucant... vaig tornar a la plaça per esperar-te... vas venir... em vaig sentir molt còmode des del primer moment en que vam estar junts, res de nervis, res de descontrol, com si et conegués de tota la vida... un tal ignasi ens va dur fins el bar on vam asseure junts i vam parlar de tot i de res... jo estava contenta i feliç, sense preguntes al meu cap i sense interrogants incòmodes que ens qüestionen el perquè de tot plegat... simplement estava allà!

ens fan fora del bar i... em comentes d'anar a una platja... una mica d'indecisió inicial i... cap problema!!! anem a la platja i on vulguis!!! avui hi ha tots els astres alineats i em deixo portar perquè estic bé, em sento lliure i perquè si, perquè en tinc ganes!

vam començar les presentacions dins el cotxe camí de cadaqués... just abans d'agafar les últimes corves que ens duen al poble t'atures... teniem pipi :) i em vas agafar per darrera per fer-me el nostre primer petó... una mica "torpe", però em va agradar... tu m'agradaves, la situació m'agradava, estava contenta i tenia... pipi!!!! jajaja! vam baixar cap al poble i vam parar a dos llocs estratègics on hi ha menta... m'anaves a fer un tè de menta al arribar a casa...

un gos borda, és molt gros!!!! està al jardí del pis de ta mare, desperta la noia que dorm dins... tu i jo ens quedem al balancí, i amb el té de menta que m'has fet, ens comencem a abraçar i fer petons, tot és còmode, senzill, fàcil, em sento molt a gust al teu costat i en cap moment tinc preguntes dins el cap, simplement em deixo anar... visc, ric i disfruto d'aquest moment! ets fàcil d'abraçar... em separes i mirant-me als ulls em dius: no si, vas a ser una tia maja y todo!

cap de creus ens espera i havent parat al forn on vaig comprar de tot, ens n'anem cap a les roques que ens duran al lloc més paradisíac al que mai he estat, per tot plegat, la companyia, l'hora, el lloc... dos toballoles i un edredon...

et despulles i et llences al mar... quin cos! quin somni fet realitat!!!! bé, em tocarà tb despullar-me a mi... ejem! segon moment de dubte però curt, molt curt, em va costar ben poc desfer-me de la roba que duia per llençar-me al teu costat dins el mar. els meus pits es posen durs... llargues posades en diu la natalia... i el teu membre també realciona... (escribint aquestes paraules m'acava de venir un calfred al cos que encara mai no havia viscut... el muscle de la part de l'esquena banda dreta es mou!!!... intento seguir) em faig la morta i em mous... tanco els ulls i disfruto del moviment... tot és disfrutar... noto com m'estires del peu... vinc per fer-t'ho jo a tu i no aixeques el cul de l'aigua mentre et poses en situació de "fer el mort", t'empitjo el cul cap amunt i... ups! periscopis actius, com tu dius ;) riem, ens abracem, ens fem petons, disfrutem, vivim...

ja fora de l'aigua a les toballoles, edredon per sobre i... activitat sexual, sexe oral per dos bandes, genial, no hi ha preguntes, només accions i vivències increibles... ens adormim... una rampa em desperta i et tapo amb la meva samarreta perque no et cremis l'esquena... vaig a mirar crancs, peixos i algues... et despertes...

anem al cotxe per pujar cap a cap de creus i estic feliç... em poso el nas i la noia del cotxe que ens creuem somriu... l'àlex navarro va dir que com a mínim teniem que fer somriure algú al dia ;) jo ja ho havia fet... arribem a cap de creus, el restaurant... la cambrera és molt maca i ens serveix tot el que li demanem... estic bé, estic còmode, estic segura i em sento lliure i feliç, visc!

truco la mariona i la núria que em comenten que són a llançà... dius que m'hi portes després... perfecte!

anem cap a cadaqués a dormir (teoricament) un perell d'horetes, ens trobem l'amiga de ta mare i la seva filla que marxen cap a la platja... ens estirem al llit... no dorms, no vols dormir, m'agafes i em beses per tot arreu, em deixo i disfruto fent el mateix amb tu, em penetres i em fas mal... però m'agrada... un mal que m'agrada i que mai he viscut com aquell dia... crido i mossego, mossego i crido!!! disfruto i visc... sobretot visc!

ens abracem després de pujar amunt... molt amunt... xerrem de coses més personals... tot com si ens coneixessim de tota la vida... estic còmode i a gust al teu costat, entre els teus braços, amb tu...

veiem que ja han tornat de la platja, ràpid ens vestim i sortim al jardí... et fas una dutxa ràpida mentre jo parlo de gats i cadaqués amb l'amiga de la teva mare i la seva filla... em sento com a casa, sense preguntes i amb molta tranquilitat, sóc feliç.

marxem cap a llançà i et pregunto pq no tens novia... m'expliques que fa un mes vas tallar amb la dolo... quan de temps duieu... no ho sé, però em comentes que talles pq la relació no evolucionava i tu ho volies fer evolucionar... m'expliques la teva vida laboral i les idees que tens per aquest any, aquell és el teu últim dia de vacances i em repeteixes més d'una vegada que és un final de vacances perfecte... per mi també!

ens despedim... dius que "ens truquem" marxo cap a la platja on són elles... la mariona i la núria....

fins aquí les meves primeres hores al teu costat... realment increibles i innoblidables!!! vaig riure, disfrutar, em vaig emocionar... vaig VIURE.

No en tinc ni idea que va passar pel teu cap en tots aquests moments, en tots aquests instants... pot ser és egoïsta per part meva, però tan sols em vaig preocupar de no preocupar-me de res! simplement de viure!!! i crec que per això tota aquesta explicació encara em fa moure la panxa per dins... cada cop que recordo la nostra primera creuada de mirades en la que et vaig somriure i em vas contestar rient tu també.

_______________________________________________________________5/10/2006_______________________________

el meu feeling ha estat confirmat... tornes a intentar-ho amb la dolo... no sé si dir-te felicitats... ahir nit ho vaig fer, no podia més i et vaig trucar, no m'esperava que em contestessis i ho vas fer... vam xerrar gairebé 15 min. la conversa va ser fluida i alegre... et vaig comentar les dues coses que tenia al pap: 1) ya te vale, psicólogo, de no ver la importancia de que te llegara la targeta en el concierto de plaza catalunya... que solo te fijaste en el mensaje que habia escrito en ella!!! i 2) osease que te follas a dolo por no perder el grupo??? joder! eso dice mucho a tu favor...

tb em va felicitar pel cumple que jo vaig contestar: a buenas horas, aunque mejor tarde que nunca...

la veritat és que no vaig deixar cap porta tancada, al contrari... i m'agradaria que ell tb ho veiés així, tan sols em queda una cosa pendent i és saber que collons va sentir ell la primera vegada que vam estar junts...

ja paro... ja no hi ha més preguntes...

aquí acaba aquest maravellós somni-guinda de l'estiu de 2006!!!!!

muuuuuuuuuuak!

...seguim pensant...

Ja hem passat la 15èna d'agost i jo segueixo fent més hores que un rellotge.

Em sento a gust perquè quan jugo ho jugo amb ganes, però hi ha moments en que la soletat em pot i s'esborren les ganes de jugar...

Avui ha tornat la Paula de vacances i em dóna força i il·lusió, però jo segueixo aquí fent més hores que un rellotge sense poder desenganxar el meu cul de ninOs perquè igualment si el desenganxo, seria per voltar amb la peque per Barcelona... sola.

Acabo de rellegir l'últim post, el de les llums veïnes, i penso que segur en algun d'aquests balcons hi ha una llum veïna que comparteix el meu sentiment...

No és difícil el que demano, una abraçada, una moxaina de gata, un petonet de bona nit i un de bon dia (aquests me'ls fa SEMPRE la Matilda i jo a ella, amb veu fluixeta ens diem "bona nit"...).

Crec que necessito respirar aire nou i poder sentir-me VIVA, com la meva EsCoLeTa que comença ara al SETEMBRE!!!! Si si siiiiiii!!! Tinc ganes de gent que arriba amb força i empenta de coses noves, d'energia i idees... Vull ser, i vull estar... AQUÍ i ARA!

Més de mil paraules mudes...

Més de mil paraules mudes ensordeixen el meu cervell...miro per la finestra les llums veïnes...algú hi haurà amb les meves mateixes inquietuts?!?! Sola miro i remiro, busco algú que també miri, una mirada amiga... Vaig molt més enllà de la simple mirada, busco el desitg, la connexió i complicitat d'una abraçada, uns petons de passió, d'una bona penetració........ho deixarem amb la mirada... El silenci m'acompanya i penso en totes aquelles finestres que intueixen televisors engegats, caixes "tontes" que esborren aquesta meva soledat d'aquests veïns que miren, o no, aquesta tele tonta. M'agrada sentir el silenci i sentir-me dins ell, notar l'angoixa de la soledat, notar-me viva, amb inquietut i preguntes vers els veïns de mançana... Acarono el cap de la peque que jeu a la meva falda i segueixo mirant aquestes llums veïnes que em desperten paraules sordes i mudes al meu cap.

Va en serio????
Puc entrar de nou al meu blog!!!!!

Quina ilu!!!!

Fa ANYS que no entrava :)

Moltes coses noves a explicar, nova ruta, nou camí... si si siiii!

Ja torno a ser aquí

:o)

Mmmmmm.... Noves news... aviat ampliem familia!!! Si si... serà nena!

Alo alo???? inicio proves de nou en un nou bloc amb un nou nom!!!

Mmmmmm chiquichiqui xup xup bimba balumba!!!
Ja en són 31!!!!

uuuuf! ja fa molt temps que no penjo res de res... m'ho hauré de replantejar ;) jeje! això és com pagar la quota del gimnàs i no fer-ne cap visita.... ara que ho dic.... mmmm.... fa molt que no vaig al gimnàs!!!!!

Eeeeeehhhh!!!!

Hooooolaaaaa!!!! quan de temps!!!!! jajajaja!!!!
Aviat us poso al dia!!!!

Un super petonàs!

Agost boig... canvis i més canvis... un dia d'aquests escric!!!

Necessitem ser estimats.... aquesta és la frase que ahir em va dir algú i que encara em queda dins el cap...
Tenim certa necessitat a ser estimats que ens fa actuar de formes que mai ens haguéssim vist capaços, és com un egoisme que ens porta a no ser nosaltres mateixos o a ser-ho en el nostre més pur sentit egocèntric.
Passen coses vora meu, coses que de teoria són totalment innacceptables, però que al final... el nostre egoisme innat i la necessitat de la que parlava, fan de la teoria un simple paper mullat.
No entenc pq hauria d'intentar seguir aquesta teoria... no sé si aquesta mena de teoria ens pot servir a tots d'igual manera... de fet, pq existeix aquesta anomenada "teoria"?
Em fa mal pensar que sóc una més dins aquest joc brut de sentiments entrellaçats que mai queden clars... la meva teoria es basa en la comunicació, la confiança i el respecte... (ja veus, la persona amb qui varem muntar aquesta mena de teoria, va ser la primera en desfer-la...)
Cada cop em sento com més decepcionada de tot plegat, i al final, decepcionada de la decepció. Pot ser és molt millor seguir els trencalls d'aquesta mena d'accions sentimentals, que tot i sortir-se de qualsevol teoria, mantenen la meva, la teva, i la de tots, necessitat de ser estimats saciada... dubto trobar una estimació neta i clara que em satisfagui del tot... però "abans d'estar sola...." (em semblen unes paraules fatals, tot i que "visto lo visto", pot ser hauré de seguir sense tenir en compte teories de sentiments que al cap i a la fi, tan sols són entrebancs per a seguir sentint.

Tans records em venen al cap... tan de temps sembla ja que ha passat... ara l'estiu...
treballaré fort per poder tornar a marxar :o)

Clown Nepal-India


Clown Nepal-India (Bimphedi1)


Clown Nepal-India (Bimphedi2)

Hi havia una vegada una nena que li agradava molt passejar pel camp i veure les floretes créixer... unes blanques, altres roges, grogues i violetes...

Un dia mirant per un penya-segat va descobrir una floreta blava que naixia un xic més avall d'allà on el seu braç arribava... era una flor preciosa, d'un blau claret, però amb ratlletes de blau més fort, uns estams ben plens de pol·len molt grocs que feien del blau més blau i del groc més groc... deu meu quina flor!

La nena va començar a fer visites diàries a la flor, la mirava, li parlava, li enviava petons i missatges d'amor... cap altre flor ja tenia cabuda dins els seus ulls... li va posar nom i tot, gabriela.

Cada dia dels dies de juny i juliol i possiblement d'agost, la nena visitava la flor, la regava i procurava que creixés forta i contenta. Feliç!
No sé quin és el final de la història... en poden ser dos...

1) la nena arriba i la flor ja no hi és... un cop de vent l'ha arrencada del seu espai vital i vent enllà l'ha arrossegada mar endins...

2) la nena arriba i la flor s'ha fet tan gran i és tan alta que per fi es poden besar...

ahir feia llunya plena, el saxo em mirava, jo el vaig mirar a ell, em vaig posar les ulleres per mirar el públic, et volia trobar entre la gent... no hi eres, el saxo em va tornar a mirar... però la "meva col·lega" el mirava a ell... la lluna era plena, però crec que a la "col·lega" tan li fa la mena de lluna que hi hagi... sempre em fa el mateix... l'ataca, el torna a atacar... ell em mira a mi, jo el miro a ell... però ella ataca i torna a atacar... 4:44h arribo a casa, sola, ella s'ha quedat amb ell, a casa seva... :'(

tic, tas??? dice:
dorms....
tic, tas??? dice:
no et despertis...
tic, tas??? dice:
tanca els ulls i somia
tic, tas??? dice:
pren consciència del teu cos...
tic, tas??? dice:
de la teva respiració...
tic, tas??? dice:
cada cop és més lenta...
tic, tas??? dice:
el soroll s'esbaieix...
tic, tas??? dice:
tan sols escoltes el silenci
tic, tas??? dice:
la respiració dels teus pulmons i....
tic, tas??? dice:
una brisa suau que bufa al costat
tic, tas??? dice:
és com si algú s'estirés amb tu
tic, tas??? dice:
al teu costat
tic, tas??? dice:
però sense tocar-te
tic, tas??? dice:
notes la seva presencia i et dóna encara molta més tranquil·litat
tic, tas??? dice:
pau
tic, tas??? dice:
descans
tic, tas??? dice:
allargues la ma... i et trobes amb la seva...
tic, tas??? dice:
ulls clucs
tic, tas??? dice:
agafes ferm la ma
tic, tas??? dice:
pq aquesta ma et dóna més tranquilitat...
tic, tas??? dice:
segueixes amb els ulls ben clucs....
tic, tas??? dice:
respires profund...
tic, tas??? dice:
cada cop més lent...
tic, tas??? dice:
de cop obres els ulls en el somni...
tic, tas??? dice:
realment els tens tancats
tic, tas??? dice:
ben ferms...
tic, tas??? dice:
al teu somni se't presenta un cel ben blau
tic, tas??? dice:
un blau molt clar...
tic, tas??? dice:
fa sol però no pica...
tic, tas??? dice:
estàs a gust...
tic, tas??? dice:
hi ha uns núvols lleugers que dibuixen figures....
tic, tas??? dice:
les observes....
tic, tas??? dice:
el cel és molt clar... d'un blau molt clar...
tic, tas??? dice:
recordes que tens ben ferma una ma....
tic, tas??? dice:
la meva ma....
tic, tas??? dice:
no vols girar el teu cap...
tic, tas??? dice:
no vols mirar-me
tic, tas??? dice:
em sents a prop i ja ets content
tic, tas??? dice:
saps que jo tb estic feliç així...
tic, tas??? dice:
prems més fort... i jo et contesto...
tic, tas??? dice:
i no ens mirem....
tic, tas??? dice:
seguim mirant el cel que va dibuixant coses amb els seus llapissos de núvols....
tic, tas??? dice:
em vols mirar.... una girada de cap i em veuries....
tic, tas??? dice:
però hi ha quelcom que t'ho impedeix....
tic, tas??? dice:
em passa el mateix a mi
tic, tas??? dice:
tinc por
tic, tas??? dice:
tens por
tic, tas??? dice:
tenim por....
tic, tas??? dice:
maria teresa de calcuta sempre deia que la por és el nostre pitjor enemic...
tic, tas??? dice:
obro la boca i t'ho dic....
tic, tas??? dice:
mai has sentit la meva veu...
tic, tas??? dice:
jo mai he sentit la teva...
tic, tas??? dice:
et sembla una veu normal, maca, senzilla, neta...
tic, tas??? dice:
em contestes amb una pregunta: mulles?
tic, tas??? dice:
ens girem
tic, tas??? dice:
creuem les mirades
tic, tas??? dice:
em sembles increible....
tic, tas??? dice:
jo t'ho semblo a tu
tic, tas??? dice:
el pit se t'omple d'energia.... tanta por i ets ara l'home més feliç....
tic, tas??? dice:
jo ploro... m'he enamorat sense saber ben be com...
tic, tas??? dice:
no hi ha més paraules
tic, tas??? dice:
ens abracem
tic, tas??? dice:
molt fort
tic, tas??? dice:
molt i molt fort...
tic, tas??? dice:
i plens de carícies i amb els ulls ben clucs de nou... deixem anar els nostres sentiments... sense frens... sense límits
tic, tas??? dice:
jo per tu...
tic, tas??? dice:
tu per mi....
tic, tas??? dice:
...

tic, tas??? dice:
marxo....
tic, tas??? dice:
espero que aquest somni t'acompanyi un dia d'aquests.... pq t'asseguro que a mi si que m'acompanyarà!
tic, tas??? dice:
feliços 29
tic, tas??? dice:
parlem aviat!!!!

bafarades d'aire fresc...

noves inquietuts que inciten a viure...

portes que es tanquen i d'altres que s'obren... unes més que altres...

aquesta és la gràcia de la vida... i de seguir vivint-la!

Heu vist quina coseta!!!!
I quan penses que això ha estat dins la panxa i que és fruit de... mmmm.... quina coseta!!!!
Ester, JC, moltíssimes felicitats!!!!

Benvinguda Txell!!!!

El saben aquell que diu:

Són dos amigues que es troben pel carrer:

Anna: ei Laia! com estàs?
Laia: hola Anna. mira... anar fent...
Anna: i això?
Laia: és que tinc un problema... per les nits em faig pipi al llit... (tota avergonyida en veu baixa i posant-se vermella... moooolt vermella...)
Anna: tranquila! et donaré el telèfon d'un amic meu que és psicòleg que t'ajudarà....
(es donen els telèfons)

al mes i mig es tornen a trobar

Laia: HOOOLA Anna!!!!!
Anna: Nena!!! que tal??? que m'expliques!?!
Laia: Uuuuiiii!!! una passada!! estic taaaaan contenta!!!!!
Anna: i ja no et fas pipi al llit?
Laia: Siiiiii.... però m'és ben bé igual! ;)
______________________________________________________________

A la vida tot són punts de vista...
i si la vida et porta llimones,
demana tequila i sal!!!
i no oblidis avisar-me :)

De vegades penso tan el futur, que el torno passat.

Això és morir innútilment.

(Dolors Millat-Lunas de Arena)

ni puta pq estic així... em sento sola, i és una soledat rara i lletja, lletja i rara, molt difícil d'explicar...

Joc de Sant Jordi by CIRICI New Media S.L.
www.cirici.com/santjordi07













www.cirici.com/santjordi07

Entra, busca foto i crea el teu joc... podràs aconseguir a la princesa? serà aquest el teu cavaller?
Si no has tingut rosa o llibre, no et preocupis, la vida segueix i tots els dies són bons per a rebre regals... un petó, una mirada, una carícia... tots aquests gestos d'amor també són regals que ens dóna la vida.... uix.... saps que.... passant de la meva filosofia! a disfrutar que són dos dies ;)

UNA ACLUCADA D'ULL
(TOMEU PENYA)

No me canta balades
ni me du es cafè amb llet dins es llit
però si estic en hores baixes
sempre hi és quan la necessit.
Jo no li regal roses
ni un abric d´aquells per bravejar
només li he donat dues joies
n´Alex i un cor enamorat.
Quan de fer l´amor ella en té ganes
m´ho fa sabre sense gens de trull
tant sols amb una rialla o amb una aclucada d´ull.
No estem plegats debades
ja no som uns nins que començam
mos hem allunayat a vegades
i com més va més mos estimam.
Jo vaig molt de viatge
volant sovint d´aqui cap enllà
més llavonces quan arrib a casa
ella sempre m´està esperant.
Quan de fer l´amor ella en té ganes
m´ho fa sabre sense gens de trull
tant sols amb una rialla o amb una aclucada d´ull.

no tinc paraules...

somriu...

el temps et posa a prova

EL CUENTO MÁS CORTO Y MÁS BONITO QUE HAS LEIDO EN TU VIDA

"Había una vez una muchacha que le preguntó a un chico si se quería casar con ella...
El chico dijo 'NO'...

Y la muchacha vivió feliz para siempre, sin lavar, sin cocinar, sin planchar para nadie, saliendo con sus amigas, tirándose al que le daba la gana, gastando su dinero en sí misma y sin trabajar para ninguno"

FIN.

El problema es que de pequeñas, no nos contaban estos cuentos, y claro... NOS JODIERON CON EL PUTO PRÍNCIPE AZUL.

SUEÑO PARA EL INVIERNO

a ella...

En el invierno viajaremos en un vagón de tren
con asientos azules.
Seremos felices. Habrá un nido de besos
oculto en los rincones.
Cerrarán sus ojos para no ver los gestos
en las últimas sombras,
esos monstruos huidizos, multitudes oscuras
de demonios y lobos.
Y luego en tu mejilla sentirás un rasguño...
un beso muy pequeño como una araña suave
correrá por tu cuello...
Y me dirás: «¡búscala!», reclinando tu cara
-y tardaremos mucho en hallar esa araña,
por demás indiscreta.


Arthur Rimbaud

A greate pleasure to dance with you Steven Mitchell!!!

Sèsam, sense bèsties!

Gin tònic de Bombay Zafiro amb pulco...

Un cigar... i un altre... i un altre...

Maduixes i una copeta de vi... negre...

el mal temps em punxa la teta!

Sol solet! vina'm a veure vina'm a veure...
sol solet! vina'm a veure que tinc fred!

Doctor doctor...















Doctoooor... fa ja dues setmanes que arrossego mocs i mal estar, toc i una mica de febre... a la farmàcia em van donar per prendre X, Y i Z

Doctor que mira atent un llibre taronja que sembla un diccionari de medicaments... (uuuui, molt entès en el tema no és... buscaba romilar, qui no sap que romilar és un xarop per la tos seca? :P)

Doctor (escoltant-me l'esquena amb allò que tenen els doctors): respira amb la boca profundament... has tingut tos?

Jo: si.

Doctor: mocs?

Jo: si.

Doctor: niños?

Jo (em giro i amb cara extranya li dic): niños???

Doctor (jo crec que mai es deu posar vermell pq si no s'hi hauria posat): No, bueno si, bueno que si has tenido niños... bueno contacto con ellos... bueno....

Jo: jajajaja!!! no.

Mentre apuntava en un paperet el que em tenia que prendre la gata s'ha refregat a la seva esquena i jo l'he agafada i li he comentat que a la gata li agradava... ell ha començat a mocar-se.

Jo: Ups! vas a estar peor tu que yo...

Doctor: me pasa en las casas que hay gatos...

He tancat la gata al w.c. i he començat a riure pq cada cop el doctor estava pitjor... ha començat a estornudar i tot!!!! jajaja! mentr anava escribint deia... ya me queda poco! i jo: jajajajaa! perdona... jajajajaja!

Al despedir-nos m'ha dit: encantado de visitar tus acaros, espero que te recuperes.

Jo: jajajaja! igualmente!

Creuem els dits!

Tantes vegades hem dit aquesta frase... i tantes més la repetirem ;)

No totes les coses són fruit de la sort, de fet, la sort la busques... això diuen... i n'hi ha que fins hi tot la troba :D

Espero que tot allò que fem ens serveixi de molt, tan si tenim sort com si no. De les males experiències se'n treu molt també, encara que sembli que la mala sort t'hagi acompanyat, jo diria que no, que t'ha servit per aprendre.

Tal com diu Dalai Lama: hem d'agraïr l'existència d'enemics, perquè ens ajuden a crèixer en paciència.

Qui diu enemics, diu mala sort ;)

D'altres que diran: home! posats a triar, prefereixo que em vinguin totes bones i cap de dolenta... perquè la necessito la paciència si tot em surt bé, amb o sense sort???

El saben aquell que diu: Dioooos!!! Dame paciencia..... PERO DAMELA YA!

Bé doncs, aquí estem... creuant els dits i tocant fusta i el ganesh que vaig dur de Nepal, i mirant al cel o a les matrícules de 0000, per tal que les coses ens surtin bé.

Bona sort!!! o com es diu a teatre MOLTA MERDA!

Ja em podeu deixar "comentaris" :oD

Fins aviat!!!!

Felicitats Titu!

bon dia!!!!

sabes, esta noche soñé contigo, estabas en un puerto, habíais llegado con tu mujer y una bebita, anne. yo me iba pero paraba a saludar y... me sentía cómoda, muy cómoda. tu mujer me dejaba coger la niña en brazos, un encanto de niña!

había más gente en vuestro barco y estabas ocupado en que todos estuvieran bien... me diste un fuerte abrazo y nos despedimos.

hoy me he levantado contenta por haberte visto, aún en sueños ;)

imagino que siempre me quedará el recuerdo de quien fuiste, de quien fui yo andando a tu lado... escribiendo estas palabras me siento un poco tonta, pero así es lo que me pasa por dentro cuando mi subconsciente me recuerda a alguien que ha sido importante. hablo de 4 días, bueno, dos semanas en chicago... ¿que son dos semanas en una vida?

nada que... hoy pensé en ti y te mando un fuerte abrazo y el beso que nunca te di...

nina
(a Fernando)

Aquí el tenim!!!! grans records que ja semblen llunyans però que no ho són gens ;o) ...

Hey!!! Some of Mark Carroll's pictures from Kolkata!!! (in few days the video)

Idiota

Ya está ahí la Luna. Que perra la vida y esta soledad.
No quisiera perderme tu tren y saber lo que es malgastarte.
Podría coger cualquier autobús con tal de un beso más
pero tengo pesazo el hogar y ya no puedo hacerlo igual.

Puede que mañana me quiera ir.
Y puede también que mañana sea la vida y que mañana,
no exista mañana.

No soy una niña.
No soy ese duende.
No soy luchadora.
No soy tu camino.
No soy buena amante,
ni soy buena esposa.
No soy una flor,
ni un trozo de pan.
Sólo soy esa cara de idiota
idiota

Idiota por tener que recordar la última vez que te pedí tu amor.
Idiota por colgar tus besos con un marco rojo por si ya no vuelvo a verlos más.
Idiota por perderme por si acaso te marchabas ya,
y tirar tu confianza desde mi cama, hasta esa ventana.

No ves qué fácil ha sido para mí
perderlo todo en un momento.
Por mi miedo a perder,(bis)
por mi miedo a no controlar tu vuelo.

No soy una niña.
No soy ese duende.
No soy luchadora.
No soy tu camino.
No soy buena amante,
ni soy buena esposa.
No soy una flor,
ni un trozo de pan.

Sólo soy esa cara de idiota
idiota
esa cara de idiota

No ves que fácil a sido para mi
perderlo todo en un momento.

Plou molt...
plou fora i dins...

aviat ja no plourà... no pateixis nineta... aviat ja no plourà!

Si si siiiiiii!!!!
Ja tenim el vídeo dels Jocs Paralímpics 2006 aquííííííí!!!

Clicka a links i disfruta de l'espectacle (l'esport de la vela és el meu :o) jeje!)

altre cop se'm fa tard... miro el rellotge i ja són les 23:38h... haurà passat ja el Nit Bus???
un noi és a la parada i em mira de reull, odio que em mirin de reull, i més per la nit... de vegades penso en quedar-me fixament mirant al personatge i un cop es giri dir: vols alguna cosa?
ahir no en tenia ganes, i em vaig acostar a la bora de l'acera per agafar el primer taxi que passés... si no arribava el Nit Bus primer, clar...
Taxi!!!!
Pujo i un noi molt maco... avui he tingut sort! :D (hi ha vegades que et trobes taxistes ben estranys, ell em va semblar ben maco) Li dic on vaig... on???? diu ell.
Inici d'una conversa amable, agradable, amb un punt d'històries reals de preocupació i... no sé...
Arribem sota de casa meva i em comenta que havia estat amb una noia que vivia en aquell bloc de pisos... les meves feromones s'activen, la meva ment actua ràpid... vols pujar? aparca aquí mateix i puja que veuràs casa meva i moltes altres coses que et vull mostrar....
La ment treballa ràpid però per sort (o no), la raó la frena... raó... ara no sé si em confonc d'element dins els que juguen en aquesta història: cor, feromones, raó, coco, necessitat, ganes, il·lusió, amor, enamoramenta tonta....
No ho vaig fer, tan sols vaig demanar el ticket, ni el nom...
Vaig pujar a casa vermella per dins, pensava en aquell noi que m'havia dut fins a casa, que em va explicar una història d'un "gitano" (ell el va anomanar així) que el va fer anar cap a Gavà i amb un ganivet enorme li va dir que si volia li podia fer mal... el taxista (m'agradaria posar-li un nom... no sé de quin nom tenia cara... albert... sí, albert el taxista), doncs l'albert mort de por per dins va fer com si res i va seguir xerrant amb el "gitano" dient que "hombre! pero esto a mi no me lo vas ha hacer...!" Em va explicar que van regatejar el preu del trajecte, i que en comptes de 31€ li va pagar 30€. No està mal!!!
Albert, me n'arrepenteixo de no haver-te preguntat el teu nom, d'haver deixat escapar l'oportunitat de saber qui ets... Aquesta nit me n'he anat a dormir pensant en tu.

I jo em pregunto: passaràs algun dia per sota de casa meva altre cop? voldrà el destí que ens tornem a veure? hauria jo de fer quelcom per trobar-te? faràs tu alguna cosa per saber de mi?

Preguntes de la vida que em fan remarcar de nou una frase que sempre hem de tenir present: ARREPENTEIX-TE DEL QUE HAS FET, MAI DEL QUE HAS DEIXAT DE FER.

Qui em pot explicar els enigmes del meu cor???

Varanasi.... moltes fotos de cop...

Vam estar amb el nas posat pels gaths de varanasi... tota una experiencia... els nens i nenes que venien candles per encendre i deixar al riu, ens van acompanyar forsa estona (perdoneu pero no hi ha ce trencada) pels gaths... mes de 7 km de gaths... diuen (perdoneu pero tampoc hi ha per posar accents). Va ser molt divertit! Vam acabar sent nosaltres qui veniem els candels a la resta de turistes: one canddle!!! only 5 ruppies!!! pleeeeeeease!
Tan turistes, com indis grans i petits van acabar rient! OBJECTIU COMPLERT!
Aqui veieu una mica de mostra de la nit de lluna plena que vam enxampar, dels babas que ens vam trobar (foto amb nas al baba inclosa) i del sr del rickshaw que tb va voler posar-se un nas!

Desde Chitwan us desitgem a tots

molt bon any!!!!